down-arrow   I Monumenti adottati  



NEWSLETTER
Tieniti aggiornato, iscriviti alla nostra newsletter

> Leggi informativa sulla privacy




NURNET ispiegada in limba sarda

de Martine Faedda 

Cantas bias amus pensadu, a pustis de unu bandu barrosu de carchi polìticu, o a pitzu de òperas o progetos mannos de su Guvernu, de sa RAS o calesisiat ente: "Cantu at a costare custu traballu, bi la faghent a ddu faghere?". E imbetze calicunu s'est postu a faghere un'opera chi a dda pensare e propònnere ti podiant leare pro unu biseri. Ca l'est custu traballu? Catalogare totus su patrimòniu archeològicu de sa Sardigna in unu "Portale Informàticu" fraigadu impitende tecnologias GIS (Geographic Information System). Comente est istadu possìbile a ddu faghere? Unu bisu o una bidea de macos? No, custa cosa como esistit, e onni die creschet e megiorat, gràtzias a medas sardos de bona voluntade, cun s'agiudu de is comunidades locales o sìngulos amantiosos. S'idea est bènnida a NURNET, una Fundatzione di Partecipazione chi inghitzat s'atividade in su 2013. Unu grupu originàriu de 69 sòtzios fundadores, tzitadinos sardos de onni genia, lìberos professionistas, impiegados, dischentes, archeòlogos, totus cun s'idea de contivigiare s'Istòria Sarda pro chircare de dda faghere essire fora dae su cugione in ue est istada betada.
Su portale informàticu est isceti una parte de su traballu mannu chi bolet faghere NURNET. Sa punna est difatis, comente si podet leghere in su giassu www.nurnet.it:promoère, sena lìmites de mèdios, sa crèschida cosa sua, gràtzias a s'impreu de sas relatziones sotziales e de is istrumentos informàticos (social network) dae tzitadinos, entes econòmicos, amministratziones chi nde partzint is finalidades. Promoère, cun s'agiudu de totus, sa valorizatzione culturale de su perìodu preistòricu de sa Sardigna. Promoère tando onni proposta culturale, chirca iscientìfica, ispetàculu, chi serbit a dare visibilidade a s'Istòria e sa Cultura de sa Sardigna.
Dae in ue naschit s'idea? Dae su sensu de su misticu, totus naschet dae in cue. Una imbisita a unu Nuraghe e, a bellu a bellu s'idea chi bessit a fora. E naschet da una pregunta manna: Ma comente podent is sardos donare valore a s'istoria cosa insoru. A ite is Nuraghes nostros non si leant su logu chi meressent, su logu riservadu a s'istoria manna de s'umanidade, populu antigu, mannu, in mesu a àteros mannos.
Tando, dae s'anneu, meda bias proadu, castiende su disamparu de su patrimòniu archeològicu de sa Sardigna, est nàschida "Nurnet - La Rete dei Nuraghi". Unu progetu chi inghitzat in su mudimine, ma chi luego est istadu meda agradèssidu in is medias e fintzas in sa sotziedade sarda e no isceti. B'at de narrere chi finas is noas a pitzu de is Gigantes de Monte 'e Prama ant agiuadu NURNET: in Facebook bi sunt prus de 20000 amigos e custos onni die pùblicant artìculos, annotant comente sunt postos is giassos de is benes archeològicos, acrarint opiniones e meda de àteru. NURNET tenet su mèritu tando de àere fatu essire su sentidu populare, chi bi fia giai dae prima ma chi gasi timiat a s'espressare. Pro neghe de is iscolas e de is Acadèmias o de àteru non s'ischit. Unu progetu populare tando, o mègius, istèrridu in sa gente, organizadu dae bassu, ma cun impreos de project management, cun atividade de traballu fitianu, agiudos, logos e resursas econòmicas, connoschèntzias sotziales e informatziones.
In sa Sardigna, derruta pro neche de unu modellu de isvilupu faulàrgiu e dannosu, in ue chie pagat sunt is òmines ma finas sa natura e su paesàgiu, si cumprendet su bisòngiu de unu sentidu nou e bideas noas de isvilupu. In sa sotziedade capitalista, in ue su soddu est sa mesura de su valore de totus, torrare a si leare su sentidu comune e de s'agiudu, podet èssere sa giusta manera pro si sarvare, pro is sìngulos e pro is comunidades.
NURNET narat chi su patrimòniu archeològicu est elementu de primore dae in ue podet naschere su balàngiu in prus, su chi serbit in su mercadu de su turismu globale. Nos narat de su dannu fatu a sa Sardigna e a is sardos, pro neghe issoro finas, de un'Istòria pèrdida o cuada, ismentigada in is libros de iscola. In su mundu pagu gente diaderu ischit chi, in unu perìodu intre su Neolìticu e s'edade de su Brunzu, si nd'est pesada sa Tziviltade Sarda, (in custa manera a NURNET praghet de dda mutire) una de is prus mannas de su mare mediterràneu otzidentale. Una tziviltade pagu connota galu oe, non isceti in Sardigna ma, a dolu mannu, finas in su grustu iscientìficu natzionale e internatzionale.
Pro NURNET no est de importu a nàrrere chi sa Sardigna est s'ìsula sacra de Esiodo, sa Tartesso de sa Bìbbia o s'Atlantide de Platone. Ma, abbaidende a manera funguda, s'erèntzia manna chi si mustrat a cara nostra, in ue parte manna est galu suta terra o cugugiada dae sa mata, de pagu importu sunt, diaderu, custas cosas. Non b'at netzessidade de conchinare manigiadura de mitopoiesi: is deghemigia turres nche sunt in cue e sunt bastantes a fàghere nàschere deretu sa curiosidade de calesisiat amantiosu de archeologia. NURNET, tando, aprofitat de sa gana de revesa de is sardos chi bident custas mancàntzias e tenet s'ambitzione manna de resèssere a ddos cramare a si ponnere paris. NURNET, bolet fraigare, dae bassu, a manera de Community Management, gràtzias a Internet e is Social Network, pro mèdiu de sa voluntade comuna, su sinnu de sa Tziviltade Sarda. Propriu comente, diat èssere dàbile, boliant fàghere is antepassados nostros, in su fràigu de is Nuraghes, impitende s'usàntzia de su pratu torradu, in paghe e acordu carrale>>.
NURNET si podet agiuare in medas maneras. At ammaniadu una collida pro megiorare su Geoportale e cuncurrere a totus is atividades. Bastant pagos euros. Ma tenet importu mannu finas a cuncurrere a su cumprimentu de su Geoportale, ponende foto, informatziones e àteru, collidas in is bisitas de is benes archeològicos.

 

 

 

Inserisci un commento su Facebook